Cambodja II: Siem Reap, Temples d'Angkor i Kratie

26 Abril: Siem Reap

Per primer cop vam decidir agafar un bus de nit per viatjar direcció a Siem Reap. Eren deu hores de trajecte i preferíem fer-les dormint. El trajecte no va ser gaire agradable, ja que estàvem assegudes en una espècie de lliteres, però inclinades de tal manera que no et permetien estar del tot còmode i a més estaven dissenyades per la mida cambodjana. I per acabar-ho d’adobar, la carretera estava tant plena de ressalts que feien pràcticament impossible poder dormir. Al bus però vam conèixer a dos nois, el Jose de Madrid i el Matteo de Pàdua, amb qui passarem els dies a Siem Reap.

Mercat antic

Arribem a Siem Reap amb cara de no haver dormit gens i amb ganes d’arribar a l’hotel. A la tercera va la vençuda, i trobem un hotel decent. Dormim unes hores i decidim passar la resta del dia visitant la ciutat. Siem Reap tampoc té molt a visitar, però és el lloc base per anar a veure els famosos temples d’Angkor. Tot i que a diferència de la capital Phnom Penh, és més maca, ja que té un riu molt més cuidat que la travessa i bastants ponts que li donen gràcia. També destaquen l’enorme quantitat de mercats que hi podem trobar: el mercat antic, els mercats de nit i altres mercats més petits que ja no vam arribar a visitar. Dins de cada un d’ells un s’hi pot perdre, entre les artesanies, teles i fruites. A la nit hi ha força ambient, sobretot a la zona del pub street, on s’hi concentren la majoria de restaurants per turistes i crec que les dues úniques discoteques de la ciutat.

Temples d'Angkor

Decidim comprar un bitllet de tres dies per visitar els temples d’Angkor, tot i que només l’utilitzaríem dos, ja que ens vam tenir de sobres. Per la tarda coneixem també un noi francès, que s’uneix amb tots nosaltres a veure la posta de sol als temples, que per culpa dels núvols perd  tot el seu encant. Veiem per primera vegada el meravellós temple d’Angkor Wat, un dels meus preferits i més fotografiats pel turisme.

Angkor Wat

Matteo

Angkor és una regió de Cambodja que va allotjar totes les capitals de l’imperi khmer. Tots els temples que formen part del recinte d’Angkor van ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 1992 i són temples que van ser construïts entre els segles IX i XV. El temple més important és Angkor Wat, que va ser dedicat originalment al déu hindú Vishnú, però més tard va ser conservat per monjos budistes. Angkor significa, pagoda gran, en sànscrit.

Sortida del sol a Angkor Wat 

Al dia següent emprenem els cinc la marxa a les 4.30h del matí per poder veure la sortida del sol també des d’Angkor Wat, que tot i que ens costa molt trobar el lloc idoni per veure-la, finalment podem gaudir-ne envoltats d’una multitud de gent que havia decidit fer el mateix. Som més llestos i marxem abans que tothom comenci a visitar els mateixos temples que nosaltres.

Natan, Jose, Vane i Matteo

Temple Bayon

Aquell dia visitem els millors i més macos. El meu preferit: el temple Bayon, conegut per ser el temple de les cares. Més tard ni a la Vane ni a mi ens deixen entrar a un dels temples per vestir massa curtes, així que cedim les nostres càmeres als nois. Al llarg del matí visitaríem uns cinc temples més amb menys temps del que pensàvem i finalment veuríem un dels altres més famosos, el temple de Ta Prohm, conegut per ser el temple menjat per les arrels dels arbres i per haver sortit a la pel·lícula de Tomb Rider amb l’Angelina Jolie de protagonista. No em vam treure l'entrellat sobre si el que es va construir abans va ser el temple o els arbres són anteriors. En el cas que els temples els construïssin abans, no hem aconseguit saber com l'arrel d'un arbre es pot posar sobre el mur d'un temple.

Terrace of elephants

Baphuon

Ta Keo

Ta Prohm

L’endemà decidim descansar de tants temples i ens prenem el dia lliure, ens hagués agradat anar a visitar la ciutat flotant, a 10km. de distància de Siem Reap, però el preu era massa alt i decidim no anar-hi. Tot i que la ciutat sembla ser que té molt d’encant ja que tots els edificis es troben flotant sobre un riu, l’escola, els bars, les gasolineres, les cases, etc, i per anar d’un cantó a l’altre només s’hi pot anar amb barca.

Preah Khan

Ja l’últim dia a Siem Reap, tornem a fer el recorregut més llarg dels temples, però el que té menys temples a visitar. Tots són molt macos, uns més curiosos que altres o més antics, però el millor el d’Angkor Wat, que el deixem per l’últim. Marxem bastant cansades de tants temples, però satisfetes d’haver vist una de les meravelles del món.

Ta Som

East Mebon

Angkor Wat

Ens acomiadem del Jose, del Matteo, i del Natan, amb els qui passem tres dies molt entretingudes i a qui els desitgem molta sort en el seu viatge, cadascú per la seva banda, i qui sap, potser ens tornem a retrobar pel camí, Laos, Tailàndia...

Agafem altra vegada un bus de nit, aquesta vegada amb seients reclinables, no sé què és millor, però almenys la carretera no era tant desastrosa i vam poder dormir alguna cosa. Arribem de matinada a Phnom Penh, lloc on ja feia gairebé tres setmanes havíem començat la nostra aventura per Cambodja.

Hi vam tornar per tal de poder arreglar el nostre visat cap a Laos, ja que ningú ens assegurava si el podíem tramitar a la frontera amb Cambodja, i per si de cas, vam preferir venir aquí. Més tard, ens adonaríem que no era necessari tornar a Phnom Penh, i que des de la frontera amb Laos, pel mateix preu i al mateix moment ens haguessin arreglat els papers sense cap problema, però són coses que passen i darrera cada decisió sempre hi ha una conseqüència.

Aquests dies vam coincidir amb el Julien i la Channty, una parella que vam conèixer durant la nostra estada a Tasmània. Ell, home australià i ella, dona cambodjana, que formen part d’un grup de música, anomenat “The Cambodian Space Project” amb el que tenen la gran sort d’anar voltant pel món oferint la seva música a la gent, i que casualment aquests dies estaven a Phnom Penh i vam poder coincidir amb ells mentre esperàvem el visat per Laos. Dintre de poc aniran de gira per Europa i passaran per Barcelona, així que si algú de vosaltres té curiositat per escoltar-los, us passem la seva pàgina web: http://www.cambodianspaceproject.com/

També des d’aquí els donem les gràcies per la seva generosa acollida a casa seva i els desitgem molta sort i molts èxits amb el seu grup.

3 Maig: Kratie

Mekong

L'última parada a Cambodja abans de creuar cap a Laos, la vam fer a Kratie, poble que no tindria cap encant sinó fos pel passeig marítim vora el riu Mekong. Allà ens vam dedicar a anar a contemplar els dofins Irrawadi, que és una espècie de dofí, que com el seu nom indica s'estén pel riu Irrawadi, que és un afluent del Mekong, entre Cambodja i la frontera amb Laos. Curiosament sense saber-ho amb antelació, degut a la falta d'informació amb la que ens hem anat trobant al llarg del viatge ja que la majoria de gent no parla anglès i no ens poden explicar les coses com ens agradaria, vam anar a veure uns dofins que estan actualment en perill d'extinció. Només en queden uns 80 exemplars que es mouen per la zona que he esmentat. Són uns dofins que es caracteritzen per tenir el cap de forma arrodonida en comptes de tenir-lo allargat i acabat en bec com els dofins estàndards. Aquell dia al riu Mekong, en vam aconseguir veure uns quants, però de ben a prop, només dos.

Dofins Irrawady

Sambok Hill

També vam visitar un temple budista a dalt d'una muntanya amb moltes escales per arribar-hi...

Poblat flotant

Per la tarda vam anar a visitar un poblat flotant, molt a prop de Kratie, ja que ens havíem quedat amb les ganes de veure'n un a Siem Reap. Era un poblat construït al mig del riu Mekong i segons ens van dir, habitat per vietnamites. Vam fer una ruta en barca i el més surrealista és que la duien dos nens de menys de 10 anys cadascun. Ens vam quedar amb les ganes de saber moltes més coses del lloc, però una vegada més degut a l'idioma, no vam poder esbrinar-ho. Com per exemple perquè els vietnamites vivien al mig del riu i no a terra com la resta de gent, què feien en època de pluges quan puja el nivell del riu hi existeix el risc que les cases s'inundin, o com s'aguantaven les cases sobre l'aigua sense moure's d'una banda a l'altra del riu. Bé, són tot preguntes no resoltes per no parlar cambodjà.

Aquell dia va passar ràpid. L'endemà ja vam dirigir-nos cap a Laos.