9 Abril: Kuala Lumpur
Després de passar una nit més
sense dormir, ja que solem agafar els vols més barats i aquests són els més
matiners, marxem de l’hotel de Medan, Indonèsia, per agafar l’avió direcció a
Kuala Lumpur, Malàisia, el nostre tercer país del viatge.
Allà ens ve a buscar el Darren,
amb qui contactem a través del que està sent el nostre sistema més comú, el
couchsurfing. Tenim la gran sort que el Darren acabava d’inaugurar aquell
mateix dia el seu propi hotel, i ens ofereix la possibilitat d’allotjar-nos
aquells dies a KL, al seu hotel en comptes de a casa seva, on segons ell hi
estaríem molt més còmodes. Doncs era totalment cert, vam estar en la glòria.
Tots els empleats ens van tractar com a reines, les habitacions i l’hotel en
general estan dissenyats i decorats amb un estil molt xic, per suposat tot era
nou i teníem la gran sort de poder estrenar-ho. I no només érem afortunades de
poder gaudir d’aquesta experiència, sinó que a més a més el Darren i un amic
seu, ens van convidar a sopar el primer dia, mostrant-nos les especialitats
culinàries malaies. Tots es van dur molt bé amb nosaltres, el seu tracte va ser
immillorable i eren tots molt atents i amables. Vam quedar molt satisfetes de
l’hospitalitat malaia.
Aquells dies a Kuala van ser
força entretinguts, i a la vegada ens van servir per relaxar-nos una mica, en
una ciutat moderna i amb tot el que podíem necessitar, abans de seguir el
nostre camí cap a Cambodja, on no gaudiríem de tantes comoditats.
Vull destacar la
multiculturalitat de la ciutat i la facilitat i entesa amb la que hi viuen les
diferents ètnies. A Kuala hi viuen sense disputes l’ètnia xina, la malaia i la
hindi. Cada una amb les seves tradicions i la seva pròpia religió, però
conviuen en pau i harmonia. Així al metro hi podem veure dones malaies tapades
amb el mocador musulmà, dones xineses amb mini falda o dones hindús amb el sari
típic de la Índia. Veure l’harmonia amb que viuen a Kuala, em va donar
esperances i em va fer adonar que no és tant difícil la convivència amb altres
cultures i que tot és possible. Les tres cultures donen un ambient especial i personalitat
a la ciutat, del que hauríem d’aprendre bastant a la nostra Europa, que
presumeix de ser cosmopolita i tolerant, però a l’hora de la veritat és tot
hipocresia. Perquè en veieu un exemple la fotografia mostra una temple hindú, una mesquita i una entrada al barri xinés, tot junt a la ciutat de Melaka.
 |
| Torres Petrones |
El primer que vam voler anar a
visitar, perquè ja no resistíem més la temptació, van ser les torres Petrones,
o Twin Towers. Com molts sabeu són les famoses torres que surten a la
pel·lícula La Trampa i van ser
construïdes l’any 1998. Fins l’any 2003 eren els edificis més alts del món,
però aquell any van ser superades per l’edifici Taipei 101 de Taiwan.
Actualment és el quart edifici més alt del món amb 452 metres.
Ens van impressionar molt, són
gegants i vam pensar que es deuen gastar un dineral per netejar tot el vidre
que forma la seva estructura. La veritat és que les Petrones donen molt joc a
una ciutat que sense elles ja no seria el mateix, i fins i tot m’atreviria a
dir que no hi hauria tant turisme. De fet, no hi ha gran cosa a visitar,
deixant de banda el barri xinès, la mesquita nacional, el parc de les
papallones, el jardí de les orquídies, el museu nacional i poca cosa més.
 |
| Torres Petrones i Torre Menara |
Una altra cosa a destacar de
Kuala, és la dificultat a l’hora de desplaçar-se a peu. La ciutat sencera està
formada per una gran quantitat d’edificis altíssims que alberguen els
apartaments on hi viu la gran majoria de la gent. I cada un dels barris està
connectat per grans carreteres alçades, envoltades per l’enorme vegetació que
cobreix el sòl de la capital, ja sigui en forma de parcs, amb algun que altre
llac o amb arbres dispersats. A mi em va recordar molt al barri de Diagonal Mar
de Barcelona, però al quadrat, tant pels seus edificis alts i envidriats com
pels parcs entremig seu.
 |
| Kuala Lumpur |
És per això que a l’hora de
visitar la ciutat ens vam decidir per un mitjà de transport que ens dur molts
records, i molts de vosaltres entendreu perquè: el bus turístic. I després de
l’experiència al turístic de Kuala puc dir orgullosa que no té res a envejar al
de Barcelona: busos cada mitja hora, no vam saber mai a quina hora acabava ni
on, oferien un servei de diferents idiomes amb el castellà inclòs, però només
ho vam poder escoltar en anglès, i encara em quedo curta. Tot i així, va ser el
mitjà ideal per tenir una idea general de la ciutat i poder anar d’una banda a
l’altra sense tornar-nos boges.
Vam decidir aturar-nos al barri
xinès, on vam gaudir d’una bona estona, veient la gran quantitat de
falsificacions que es podien aconseguir al seu mercat. Estava ple de carrers
inacabables de roba, calçat, maletes, colònies, ulleres, etc. Tot a més de la
meitat del preu pel que ho aconseguiríem a Barcelona. Però no vam comprar res
ehhh, no cola, no?? Jeje
Kuala Lumpur també es
caracteritza per ser una ciutat amb molts tipus de transports públics, hi tenen
el monorail que recorre la ciutat i els barris més allunyats a través de rails
alçats i també cinc línies més de transports similars al monorail, és per això
que al principi pot semblar molt complicat moure’s per la ciutat.
 |
| Centre comercial Pavilion |
L’endemà va ser dia de centres
comercials. Kuala és una ciutat de compres, la gent hi arriba d’altres parts
d’Àsia només per fer-hi shopping. Tenen més de deu centres comercials
dispersats per la ciutat, i a més no són centres petits, sinó que la majoria tenen
més de set plantes i totes les botigues i restaurants que us pugueu imaginar.
Això va ser una de les coses que més ens van agradar, ja que tenen tota una
planta dedicada exclusivament a la part gastronòmica, amb els restaurants
situats als extrems en forma de cercle i la zona de menjador al centre.
Facilitant l’elecció del menú desitjat.
La cuina malaia no varia gaire de
la indonèsia i de la cambodjana, m’avançaria a dir que tampoc de la tailandesa
ni de la de Laos. Cada una d’elles es caracteritza per oferir els famosos
noodles i l’arròs com a plats principals, amb les verdures o la carn de porc,
vedella o pollastre d’acompanyament. Potser la cuina malaia es diferencia per
tenir més sopes, però a hores d’ara després d’haver visitat ja Cambodja, la
gastronomia Indonèsia, segueix sent la que més ens ha agradat, ja que tot i
tenir els noodles i l’arròs com totes les demés, hi ha molta més varietat i joc
amb aquests dos aliments. Els sucs i batuts de: síndria, mango, poma, plàtan,
fruita del dragó, llimona amb mel, xocolata, taronja, papaia, fruita de la
passió, advocat, tomàquet, pastanaga, etc, segueixen sent igual de bons a tot
arreu on anem i formen part de la nostra dieta diària. També m’agradaria
esmentar que cap de les cultures que estem visitant ofereixen ganivets als seus
clients a l’hora d’assaborir un plat. Sembla ser que el ganivet es considera
una arma a la taula i per tant ho serveixen tot ja trossejat per tal d’evitar
el seu ús. I no ens volem oblidar del Te Tarik, considerat el segon millor té
del món després del de Ceilan. És el té típic de Malàisia, que es serveix amb
llet condensada i s’aboca unes quatre vegades d’un got a un altre abans de
servir-lo. Una exquisidesa que he afegit al meu propi rànquing de tes del món,
juntament amb el Chai latte de la Índia i el té amb menta del Marroc. També ens
va cridar molt l’atenció uns tes amb llet que beuen, que tenen la
particularitat de dur gelatina a dins, una mica fastigosos pel meu gust, perquè
no saps si estàs bevent líquid o menjant gelatina.
Aquell mateix dia, després de
passar-nos hores al centre comercial, ja que era la millor manera d’evitar les
pitjors hores de sol, ja que són els únics llocs amb aire condicionat, vam anar
a visitar la torre Menara, des d’on teníem pensat gaudir d’unes vistes
espectaculars de les torres Petrones. La torre Menara va ser construïda l’any
1995, és una torre de telecomunicacions i té 421 metres. Vam escollir l’hora en
que comença a anar-se’n el sol per contemplar les torres tant de dia com de
nit. Vam estar allà dalt durant dues hores i va ser aleshores quan s’estava
produint el terratrèmol de Sumatra a Indonèsia, del que ens en lliuraríem només
per dos dies. Vam marxar molt satisfetes i vam acabar el dia davant mateix de les
torres per contemplar-les de prop i de nit. Només la llum que utilitzen les
torres ja deu consumir un terç de l’energia total de la ciutat. Ja no tornaríem
a veure més les torres.
Una de les anècdotes de la nostra estància a Kuala, va ocórrer amb els taxistes. No ens entenien mai on volíem dirigir-nos i fins i tot els havíem d’indicar el camí nosaltres mateixes, fent part del seu treball. Doncs tant surrealista és la cosa, que un dia tornant a l’hotel, mentre indicàvem el camí al taxista una vegada més, al girar a mà dreta, vam tenir un petit accident amb un cotxe que anava recte. El taxi va xocar amb aquest altre cotxe, nosaltres no ens ho acabaven de creure. No va passar res greu, però li vam dir al taxista que parés immediatament, que ja seguíem caminant. Vam tardar unes quantes hores a digerir el que ens acabava de passar. Per sort no va ser res important.
12 Abril: Melaka
 |
| Melaka |
 |
| Porta Do Santiago |
Al dia següent vam tornar cap a
Kuala, on hi passaríem l’última nit abans de marxar cap a Phnom Penh, Cambodja.
Ens vam acomiadar del Darren i de tots els empleats de l’hotel al qui els estem
molt agraïdes per la seva hospitalitat i bon tracte. Perquè podeu veure que no
us mentim, us passem l’adreça de l’hotel i ho podreu comprovar vosaltres
mateixos: http://www.myryokan.com/du/
Vam marxar amb un molt bon sabor
de boca de KL, i totes dues teníem molt clar que seria una ciutat on no ens
importaria viure-hi. Incògnita que encara no hem aconseguit esbrinar a hores
d’ara: perquè tots els motoristes duen sempre la jaqueta al revés, sospitem que
és per evitar el vent de cara però ningú ens ho ha sabut dir del tot cert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario